- Editorial:
- EDICIONS LA CAMPANA
- Año de edición:
- 2025
- Materia
- Novela juvenil
- ISBN:
- 978-84-19836-60-1
- Páginas:
- 336
- Encuadernación:
- Rústica
- Idioma:
- Català
LA PISTA AFRICANA
MEMÒRIES I SOMNIS D’UN JOVE TRAPEZISTA. DE BARCELONA A LA SUD-ÀFRICA DE
«El món ha canviat, ha canviat el circ i he canviat jo, però algunes coses, per a mi, es mantenen iguals. Una d’aquestes és una màxima que he aplicat tota la vida: que l’aventura sempre paga». PITI ESPAÑOL «Una tarda de primavera del 1978, vaig decidir que havia d'aprofitar les meves habilitats acrobàtiques i fer-me trapezista. Estava convençut que donaria un sentit nou a la meva vida». La pista africana són les memòries d'un noi que, a finals dels anys setanta, decideix viure el seu somni: ser trapezista. Ho deixa tot -Barcelona, família, amics i el món del teatre, on ha conegut un èxit notable- i se'n va als Països Baixos per treballar en un circ fent de mosso de pista i tenint cura d els elefants. Allà entra a formar part de la troupe sud-africana de trapezistes Star Lords, amb els quals actua per Europa i viatja a Sud-àfrica per fer temporada al circ més gran del continent: el Boswell Wilkie Circus. Actua de trapezista i d'acròbata a cavall i triomfa com a pallasso en un país on l'apartheid segregava dramàticament la població per races, amb una cruesa i una irracionalitat terribles. Amb una potència narrativa extraordinària, aquest llibre és un homenatge a la passió pel circ, una reivindicació dels somnis i de l'esperit d'aventura i, alhora, una reflexió sobre l'inexorable pas del temps.La crítica ha dit: «La pista africana és un relat biogràfic que deixa entreveure els elements essencials d'una gran novel·la». JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia «El món ha canviat, ha canviat el circ i he canviat jo, però algunes coses, per a mi, es mantenen iguals. Una d'aquestes és una màxima que he aplicat tota la vida: que l'aventura sempre paga». Piti Español «La pista africana és un relat biogràfic que deixa entreveure els elements essencials d'una gran novel·la».Julià Guillamon, La Vanguardia
