NOI SILVESTRE, EL

Un estiu que se sent perdut i sense forces, el protagonista d’aquest «quadern de muntanya» decideix abandonar la ciutat on va néixer i s’instal•la a dos mil metres d’altura, en un paratge pròxim a aquell en què passava, de petit, les vacances amb els seus pares. Busca un lloc que li permeti ser feliç i, com que conserva el record de llargues setmanes de llibertat que transcorrien sense normes ni ningú que en dictés, somia a recuperar les experiències de la seva infància. Però ara està sol. I en aquesta solitud –en la qual tanmateix, a poc a poc, afloren presències imprevistes, com ara els animals que poblen la muntanya i també dos veïns amb els quals estableix relació– haurà de passar comptes amb ell mateix. El noi ocupa part del seu temps llegint, i als llibres de Rigoni Stern, Primo Levi, Henry David Thoreau, Antonia Pozzi, hi troba amb qui conversar. Però la literatura no es converteix en un refugi contra la naturalesa hostil ni en un antídot contra els excessos de la civilització, sinó en un impuls per desenvolupar un punt de vista propi, no gens ingenu ni complaent.