L?Ernest té deu anys. Deu anys de buidor, ja que la
	seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu
	pare ha desaparegut. Deu anys d?avorriment. La vida
	amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap alicient:
	escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon, ni televisió.
	L?única distracció és una misteriosa carta que
	l?avi de l?Ernest havia enviat des del front durant la
	guerra, i escrita amb una lletra indesxifrable. L?Ernest
	és un bon estudiant, solitari i tristot, per no dir mut.
	Això fins el dia que Victoire de Montardent arriba a la
	classe i es fixa intensament en ell. Perquè l?Ernest és
	un noi guapo i d?això ja se n?havien adonat les noies
	de classe.